CARTA D’UN INFANT ALS SEUS PARES

Dedicado a todos los padres en especial  a los de Lucas y Max.

No em doneu tot el que demano. Per sentir-me segur necessito conèixer els límits.

No m’escridasseu. M’ensenyeu també a mi a cridar.

No em doneu sempre ordres. Si en comptes de fer-ho així, em demanés-siu les coses, jo les faria més de gust i més de pressa.

Compliu les promeses tan si són bones com  dolentes. Altrament tant en un cas com en l’altre, deixaran de ser eficaços.

No em compareu amb ningú. Si em feu sentir pitjor que els altres, jo patiré.

Quan jo faig una cosa mal feta no us limiteu a renyar-me. És preferible que m’ensenyeu a fer-ho millor.

Deixeu que em valgui per mi mateix.

Quan us equivoqueu en alguna cosa admeteu-ho. M’ensenyareu també a admetre les meves equivocacions.

No em digueu que faci coses que vosaltres no feu. Jo aprendré allò que feu encara que no m’ho digueu, però mai no faré allò que vosaltres dieu i no feu.

Quan us expliqui un problema meu, no em digueu :”no tinc temps”. Procureu comprendre’m i ajudar-me, ja que, per a mi, sí que és una cosa important.

Expliqueu-me perquè he vingut a aquest món.

I no us acontenteu d’estimar-me: digueu-m’ho també sovint.

El vostre fill que us estima i que vol créixer al costat vostre.