Poema i extracte de l’article de M.J. Hernàndez .
La vida és un mosaic de
diferents vivències, unes bones i altres
tristes. En aquestes situacions lo que més m’ha ajudat ha sigut recordar i practicar
els valors que ens ofereix l’Evangeli.
En primer lloc el de la gratitud: estar agraïts per les
persones i els fets positius. Diuen que tenim la tendència natural en guardar
en la memòria els fets negatius per resguardar-se futures adversitats. Si fem un gir i procurem veure la bondat i
l’amor que també hi ha en el nostre entorn propi o llunyà acabem sent també
sembradors de bondat , generositat i esperança.
La segona és l’ actitud
de perdó. Perdonar és no guardar rancúnia.
És un alliberament per el que perdona que no li queda dolor i augmenta la
comprensió .
El tercer factor és l’acceptació. Acceptar la realitat que
vivim a nivell personal, familiar i social i lluitar per les injustícies
intentant col·laborar per el benestar general.
Aquestes actituds han
d’anar amarats per l’amor que és el primer i principal missatge de l’Evangeli.
He sentit el silenci que em cridava,
He tastat un fruit sense llavor,
He tocat el sol sense cremar-me
He pregat i t’he trobat a prop.
He trobat tendresa en el dolor,
He agafat la ma de l’esperança,
He pregat i t’he trobat a prop.
I he sabut que en
mig de cada absència
Hi ha una força capaç d’omplir-ho tot.
He pregat i tot s’ha omplert de llum,
He pregat i tot s’ha fet amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario