Aquesta setmana hem tingut la Eucaristia per al comiat de la meva cosina Carmen RB, una dona cristiana, seglar i soltera que va dedicar tota la seva vida als més necessitats.
Es va llegir el seguent text, del qual vull recordar aquestes estrofes:
"Si la Carmen pugués, ens diria:
Me n'he anat amb el vent d'un capvespre,
però no me'n vaig cap el no-res.
Ja he arribat a la Plenitud de la meva vida
I la llavor de vida eterna, que duia des-de la neixença
s'ha convertit en espiga d'or
I, des del silenci més pregón,
des de la regió de la llum i la pau
us recordo a tots...
i us estimo com sempre us he estimat.
I un dia quan Déu vulgui, ens tornarem a veure
I com sempre, parlarem de les nostres coses.
Me'n vaig perquè la mort m'ha cridat a la VIDA
No estigueu tristos!
LA MEVA MORT ÉS JA UN ESCLAT DE RESURRECCIÓ
us recordo a tots...
i us estimo com sempre us he estimat.
I un dia quan Déu vulgui, ens tornarem a veure
I com sempre, parlarem de les nostres coses.
Me'n vaig perquè la mort m'ha cridat a la VIDA
No estigueu tristos!
LA MEVA MORT ÉS JA UN ESCLAT DE RESURRECCIÓ
No hay comentarios:
Publicar un comentario